Disseny i interculturalitat: dos campus d’ESDAPC presenten els seus projectes a la trobada anual d’EDIVI
A principis de maig, la xarxa EDIVI —que aplega centres d’ensenyament superior de disseny orientats a la innovació social i la sostenibilitat— va celebrar la seva trobada anual al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB) per presentar els projectes desenvolupats pels estudiants durant el curs 2025/2026. En aquesta edició, el fil conductor va ser la interculturalitat: una realitat cada cop més present a la societat, però que fins ara havia rebut poca atenció des de la pràctica del disseny.
Des de l’assignatura El disseny com a agent de canvi social, estudiants de quart curs de dos campus d’ESDAPC —Pau Gargallo i Llotja— van portar al DHUB propostes que exploren, des de perspectives molt diverses, com el disseny pot ser una eina per reconèixer, valorar i fer dialogar cultures diferents.
Campus Pau Gargallo – Rodamon
L’equip format per Mariona Adarve Escofet, Björk Parra Castro, Pau Alasà Teixió, Gerard Vicedo Aguilar, Azul Ortega Magrans i Gisela Palomino Cidad, amb la tutoria de Neus Cassi i Giralt, va presentar Rodamon, un joc de taula en què els jugadors segueixen les pistes d’un explorador misteriós que ha viatjat a un país desconegut. L’objectiu és esbrinar a quin indret ha arribat el personatge mentre es descobreixen aspectes d’altres cultures a través de categories com l’idioma, la gastronomia, les tradicions o els mites. Una proposta lúdica i pedagògica que converteix el coneixement intercultural en experiència compartida.
Campus Llotja – Ritmes barrejats
Júlia Núñez Zumeta i Guillem Martínez Cuspinera, tutoritzats pel professor Sergi García García, van proposar el redisseny de la plaça Frederic Soler, situada al darrere del Mercat de Sant Gervasi, com a espai de trobada i convivència per al veïnat. El projecte, anomenat Ritmes barrejats, incorpora elements d’estada flexibles i espais polivalents pensats per acollir activitats culturals, tallers i esdeveniments comunitaris, posant en valor la diversitat cultural del barri com a recurs i no com a obstacle.
El disseny com a eina de cohesió
Ambdós projectes posen en relleu el potencial del disseny per generar espais de coneixement mutu, respecte i diàleg entre cultures. Més enllà de les seves formes —un joc de taula o una intervenció urbana—, totes dues propostes comparteixen una mateixa convicció: que el disseny és una eina de transformació social capaç d’apropar realitats diverses i de contribuir a una societat més oberta, inclusiva i cohesionada, en la qual la diversitat cultural és font d’innovació i enriquiment col·lectiu.
