“Bänu” (بانو), paraula d’origen persa, és un títol honorífic que se’ls dóna a les dones influents. Bänu House és un espai que lluita contra el patriarcat islàmic i un refugi segur perquè les dones d’aquests contextos creïn comunitat i es donin suport.

El projecte s’ha situat a Fort Pienc, un barri segur i ben comunicat davant de l’emblemàtic edifici La Monumental. L’establiment està format per dues plantes:

  • la planta baixa segmentada en dues seccions: una pública que abasta des de l’entrada, passant per la teteria (chai khaneh), fins a la zona de trobada inspirada en els (mihman khaneh), les sales de convidats i una altra de més íntima, la biblioteca (ketab khaneh) i la zona chill.
  • L’altell, format per: sala d´activitats amb terrassa, sala de formació i podcàsting i oficina privada.

El disseny interior s’inspira en les tradicions d’aquestes dones, en els interiors de contextos islàmics i fa servir materials terrosos que evoquen la terra i les arrels.


Paraules clau: lluita, comunitat, identitat, conscienciació, empoderament, sentit de pertinença, feminisme abolicionista.


 

Cada vegada més, l’estrès forma part de la societat occidental i encara que estigui normalitzat, no deixa de ser una problemàtica que afecta el nostre benestar. Per aquesta raó, la necessitat d’espais d’evasió i terapèutics està en constant creixement.

Kintsugi és un centre cultural d’artesania i d’art terapèutic, inspirat en la tècnica japonesa homò-nima, basada en la reparació de fractures. Aquesta pràctica, que inicialment es va aplicar a la ceràmica, implica utilitzar una barreja de resina i pols d’or per ressaltar les cicatrius, augmentant el valor de l’objecte restaurat. En la base d’aquesta tècnica radica una filosofia que abraça les imper-feccions com a part essencial de la seva història.

Les decisions funcionals i estètiques permeten a l’usuari endinsar-se en un ambient saludable on es fan diverses activitats introspectives. A través de l’artteràpia, l’aprenentatge de tècniques artesanals i la cocreació es fomenta l’evasió, la relaxació i el desenvolupament d’una versió més plena d’un mateix.

La proposta Kintsugi parteix per tant, de la fusió de la mateixa filosofia de reparar peces i ferides emocionals, l’interiorisme japonès, l’aplicació de materials locals i alguns principis de la neuroarquitectura.


Paraules clau: artesania, psicoteràpia, creativitat, introspecció, evasió, saludable, benestar, reparar, esquerda


 

TE A.nima és un model alternatiu de ludoteca per als nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista, amb l’objectiu de fer-los capaços d’interactuar amb l’entorn, les persones i descobrir-se a si mateixos d’una manera totalment divertida i segura per a ells. A més de millorar la qualitat de vida tan seu com dels seus familiars i afins més pròxims.

Per tant, aquest projecte intenta visibilitzar aquesta patologia, conèixer, informar i eliminar l’estigma social que genera l’exclusió social d’aquest col·lectiu.

Així doncs, TE A.nima oferir espais recreatius amb un disseny modern, atractiu i segur, el mobiliari i les formes del qual fomenta la convivència i pretén potenciar l’aprenentatge i la interacció social.

 


Paraules clau:  bombolla, autisme, oci inclusiu, integració, estímuls sensorials, colors, futur social


 

El projecte se centra en els canvis que està vivint el sistema educatiu i com es pot conduir des del disseny d’interiors -replantejant el concepte d’aula, com poden ser els nous entorns educatius- des d’un enfocament innovador, inclusiu i funcional.

La proposta de disseny posa èmfasi en repensar acuradament els espais educatius, donant importància als paràmetres que influencien directament i indirectament en l’aprenentatge dels alumnes.

Es treballa amb el concepte d’aula, jugant i transformant el seu significat, sentit i usos, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’educació al llarg dels anys.

També es replantegen les activitats que s’hi realitzen, les interaccions i circulacions que es creen, i les necessitats que requereixen les noves metodologies d’ensenyament que encara no han donat cabuda al disseny.

 

 


Paraules clau: aula, educació, innovació, noves necessitats, espais multifuncionals.


 

 

Vic és una ciutat de l’interior de Catalunya, on els seus habitants estan dirigint els interessos lúdics cap a ciutats com Barcelona, més cosmopolites i amb major contacte amb l’estranger. L’objectiu és apropar a la capital d’Osona aquestes noves tendències que generen interès a la població, repensant un element tradicional de la zona, el cultiu, i convertint-lo en quelcom d’interès per a diferents generacions.

En aquest sentit, es planteja una cocteleria especialitzada en l’ús d’herbes aromàtiques, que es cultiven en un petit hort al mateix local. Així mateix, l’espai ofereix classes de cocteleria, centrades en aquestes herbes, on també s’explica com cuidar-les i fer-les créixer a casa. L’espai també inclou una zona de degustació privada com a final de les jornades educatives.

Tot això aplicant el bosc com a concepte, on aprofitant els diferents volums de l’espai i diferents materials i efectes lluminosos, s’aconsegueix representar experiències concretes del contacte amb la natura.


Paraules clau: cocteleria, restauració, rehabilitació, formació culinària, degustació


 

“Estar i Connectar” neix de la problemàtica actual entre els horaris del transport públic i els usuaris que en fan ús. Concretament, el projecte s’endinsa en Flaçà. Un petit municipi de la comarca del Gironès, molt freqüentat a causa de la gran oferta de transport públic que ofereix, on clarament en destaca el tren. Molta gent es desplaça fins a Flaçà per anar a treballar o estudiar a altres localitats fent ús d’aquest mitjà de transport, però les instal·lacions (estació) es queden molt limitades en relació amb el volum d’usuaris que passen al llarg del dia. Malgrat aquesta evidència, els horaris establerts, possibles retards, vagues, transbords de transports, etc. perjudiquen la mobilitat del desplaçament, i els usuaris, descontents, acaben sentint en el trajecte a realitzar, una pèrdua de temps considerable en el seu dia a dia.

Així doncs, el projecte pretén crear un espai on els usuaris puguin aprofitar aquest temps d’espera i millorar la seva experiència de transbords i /o desplaçament.


Paraules clau: tren, Flaçà, usuari, espera, transport, treball, temps, treballador, estudiant


 

 

Les noves tecnologies ens estan canviant la concepció que tenim del temps lliure. Un fet que es veu reflectit en els infants de la nostra societat, on cada cop els costa més sortir de casa i socialitzar fora de les pantalles o els videojocs.

Davant d’aquesta problemàtica i la necessitat de crear un espai pensat perquè els infants puguin gaudir de manera lliure sorgeix la ludoteca, un concepte d’oci i educació basada en el joc lliure que està molt poc present a la ciutat de Barcelona, i encara menys de titularitat pública.

La ludoteca de Glòries es concep com a un espai on els infants puguin crear, gaudir i formar-se a través del joc, els tallers i la relació amb els companys. El projecte es du a terme a partir de la rehabilitació d’una antiga nau industrial de la plaça de les Glòries Catalanes, i té present el passat industrial per tal de mostrar als infants la història del barri i reivindicar la dignificació de les construccions que resisteixen dempeus.


Paraules clau: Ludoteca, Infants, Joc lliure, Equipament públic, Centre social, Millora del barri


 

 

Palimpsest té com a objectiu dotar el poble de Sant Feliu de Pallerols d’un espai de conservació de les figures que conformen el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, figures del folklore local declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 1999 i Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010 pels respectius governs de la Generalitat de Catalunya. Al mateix temps que dotar l’espai triat, la Capella del Roser del mateix poble, d’utilitat i vida després que faci molts anys que estigui utilitzada com a espai d’emmagatzematge divers.

L’objectiu és recuperar un espai que actualment està abocat a servir només de magatzem i que es converteixi en el museu i indret de conservació de les figures del folklore local i també l’espai on els balladors es puguin vestir amb comoditat.

Però no només això, també caldrà que sigui un espai polivalent on poder dur a terme exposicions, presentacions, conferències i tot allò que impliqui un pas de persones en benefici a potenciar la vida cultural i social del poble.


Paraules clau: tradició, cultura, rehabilitació, reutilització, revitalització


 

 

La Cova Jove. Allotjaments amb espais comuns complementaris.

Des de les noves maneres de produir, consumir i habitar que sorgeixen en resposta als profunds canvis socials que ha experimentat la societat des del s. XX fins ara, el present TFG indaga i du a terme el disseny d’uns Allotjaments amb espais comuns complementaris regulats pel Decret Llei 50/2020.

En aquest context, els Allotjaments amb espais comuns complementaris, es plantegen com una nova modalitat d’habitatge competitiva, sustentable i accessible per als joves del municipi d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que pateix una gran migració de joves cap a altres municipis, on l’habitatge és més econòmic i, per tant, més accessible per als joves.

La Cova Jove dóna resposta a aquesta situació, indaga sobre aquesta nova modalitat i a més busca la manera de donar major qualitat als espais de relació amb l’elecció dels materials, la il·luminació i si més no la distribució. Els espais privatius i els espais comuns conviuen, el passadís guanya interès i es converteix en un espai de relació.


Paraules clau: millora social, habitatge social, habitatge contemporani, alternativa a l’habitatge tradicional, allotjaments amb espais comuns complementaris, emancipació juvenil


 

L’exclusió social és la falta de participació de segments de la població en la vida cultural, econòmica i social de les seves respectives societats a causa de la manca dels drets, recursos i capacitats bàsiques, un factor molt desfavorable per al futur dels infants i adolescents que ho pateixen. El Servei d’Intervenció Socioeducativa per a infants i adolescents de Tàrrega treballa oferint-los suport, acompanyament i recursos perquè puguin afrontar les seves necessitats a partir de les seves capacitats.

FOCUS, és un projecte que pretén donar calidesa humana a l’espai del centre SIS Tàrrega i esdevenir una llar per als seus usuaris. Això ho aconseguim dissenyant un espai totalment polivalent i personalitzable, on ells mateixos podran adaptar-lo a les seves necessitats de cada moment i treballaran pel seu creixement. Per altra banda, es transmet aquest concepte jugant amb uns materials que facin aquesta sensació i siguin totalment configurables.

Gràcies a un disseny atractiu i totalment acollidor assolim un espai segur, educatiu i creatiu per als nostres usuaris.


Paraules clau: exclusió social, compromís social, flexibilitat, experimentació, refugi