Les infeccions vaginals són un problema molt comú entre les dones; segons l’estadística aproximadament un 70% de la població femenina en pateix alguna vegada al llarg de la seva vida i, sobretot a l’estiu, perquè la humitat del banyador afavoreix el creixement dels bacteris.

Aquest projecte té com a objectiu principal crear una col·lecció del vestit de bany que ajudi a reduir la possibilitat d’infeccions vaginals mitjançant l’aplicació de teixit antimicrobià. I d’altra banda, com a temàtica s’inspira de la cultura xinesa, concretament, el cheongsam / qipao.

El projecte parteix d’una imatge de paisatge desèrtic, muntanyes i roques i s’hi afegiran elements decoratius d’elements naturals; vegetals, formes orgàniques, etcètera. A més, la col·lecció serà produïda de manera responsable amb teixits sostenibles (niló reciclat Econyl®), tenint en compte la situació actual de crisi climàtica.

Paraules clau: Salut antimicrobiana, Cheongsam / qipao, Sostenibilitat

La col·lecció Up·Sick neix de la barreja entre l’interès pel món de la psiquiatria i la funció que ocupa l’art com a mètode d’expressiu.

L’objectiu del projecte és donar visibilitat al col·lectiu amb trastorns mentals per tal de col·laborar en l’erradicació dels prejudicis que pateix. La intenció és demostrar que la relació entre l’art i les malalties mentals existeix, i a més pot resultar molt enriquidora per ambdues parts.

Per dur a terme el procés creatiu es va contactar amb pacients reals i se’ls va demanar una petita composició artística de tècnica lliure, on només es requeria expressar allò que sentien en aquell moment. A partir d’aquí es varen obtenir peces artístiques que més tard es varen traduir en una col·lecció d’indumentària on cada look és independent de la resta perquè representa una composició diferent. En tota la col·lecció es percep la importància dels acabats i l’experimentació tèxtil, ja que esdevenen essencials a l’hora de transmetre les sensacions i simptomatologia de cada pacient.

Paraules clau: Art, Trastorns mentals, Experimentació tèxtil, Simptomatologia, Mètode expressiu

NUI (Com tocar la lluna?) és un projecte de moda infantil que fa especial èmfasi en la inclusió dels usuaris amb discapacitat visual. El punt de partida és entendre i posar en rellevància la responsabilitat social del dissenyador en el procés de creació de moda. Investiga la importància de la visió, i, sobretot, de la informació visual en la relació que les persones tenim amb la vestimenta, també, de quina manera afecta la manca de percepció visual a aquesta relació.

Per això, identifica els elements clau en el dia a dia de les nenes i nens amb discapacitat visual quant a la vestimenta i reformula elements convencionals del món tèxtil per a respondre positivament a aquests. Com a resultat es crea una proposta de vestimenta universal, dissenyada per a nenes i nens i donant rellevància al fet que dins d’aquest grup existeixen persones amb capacitats visuals diverses.

Per a això es proposa una col·lecció tardor-hivern 2021 per a la marca islandesa Moi Kidz, seleccionada per la seva filosofia social i sostenible. La proposta final eleva el característic estil nòrdic de la signatura creant peces estimulants al tacte i comprensibles més enllà de la simple percepció visual.

Paraules clau:  disseny inclusiu, moda infantil, diversitat visual, tacte, nenes i nens, funcionalitat, responsabilitat social

El consum audiovisual ha augmentat considerablement i, gràcies a les plataformes de ‘streaming’, tant les sèries com el cinema estan a l’abast de tothom en qualsevol lloc i moment del dia. Aquest fet ha portat a les productores a buscar inspiració en les obres literàries, i això ha fet que el nombre d’adaptacions que es produeixen estigui en constant augment.

Al llarg d’aquest projecte, s’investiga perquè cada cop s’adapten més llibres i per què s’hi recorre en la recerca d’inspiració. A més a més, s’aprofundeix en el context actual del sector i el seu usuari, per tal d’aplicar la informació obtinguda al disseny de vestuari d’una adaptació literària, amb l’objectiu de donar-li valor mitjançant missatges ocults i utilitzant el texà com a element distintiu.

La metodologia d’investigació d’aquest projecte es centra en una recerca d’informació a través de la xarxa, una enquesta als usuaris potencials i una entrevista a un treballador del sector perquè doni el seu punt de vista del context cinematogràfic actual.

Paraules clau: sèries, fantasia, adaptacions, llibres, streaming

The Witch Hunter és una col·lecció conceptual inspirada en l’obra teatral Les Bruixes de Salem, d’Arthur Miller. La intenció és plasmar en la col·lecció el missatge que ens transmet l’obra; l’abús de poder.

L’obra, ens explica, com les classes altes influeixen i manipulen als organismes governamentals del poble per a aconseguir així, el seu propi benefici. Es castiga al que va en contra del que està establert, al que pensa i opina diferent. Parla així de coartar l’expressió i del càstig per a aquells que no pensen el que està establert com a moralment correcte. És una clara lluita de classes socials.

Els contes clàssics s’han utilitzat al llarg de la història com a instrument clau per transmetre valors a la societat de cada moment. Alguns dels clàssics dels germans Grimm, de Perrault o de Hans Christian Andersen han estat versionats centenars de vegades, ja que les societats canvien i per tant les necessitats i els valors també ho fan.

Des de fa uns anys, hem vist com la indústria cinematogràfica ha fet ús de tots aquests clàssics –siguin contes o pel·lícules d’animació– realitzant una sèrie de remakes (o live-action) amb actors reals. Aquest tipus de pel·lícules ha tingut una rebuda molt bona per part del públic i, de fet, s’ha convertit en un dels gèneres que més diners recapta a les taquilles dels cines.

En aquest treball es fa una investigació sobre el creixent augment dels remakes de contes clàssics i sobre la manera com han canviat aquestes noves versions, per tal d’adaptar-se i transmetre nous valors necessaris en la societat actual. Per fer-ho, s’utilitzarà la pel·lícula d’animació de Disney The Princess and the Frog (Tiana i la granota), i es crearà una proposta de disseny de vestuari cinematogràfic per a una possible nova versió del conte en format live-action. El principal objectiu, doncs, és transmetre una sèrie de valors positius a través del vestuari dels personatges i tractar problemes socials que fins ara no s’havien vist gaire reflectits en les pel·lícules d’animació infantil: temes tan importants com el feminisme, la diversitat racial, sexual, etc.

Paraules clau: live-action, valors, contes, vestuari, Disney, pel·lícula

Mariona Andreu / ESDAP Catalunya / Campus Llotja

El cos de la dona ha estat etern objecte d’opressió estètica, i concretament és el pit aquella part que ha patit major manipulació física. Actualment, en ple segle XXI aquesta continua, transcendint la realitat física a través de la censura en els mitjans. És per això que el mugró femení és el protagonista d’aquest projecte.

En els darrers anys, s’ha començat a qüestionar el paper del mugró femení i el perquè del seu tractament tan diferenciat del masculí. S’ha tret a debat la seva censura, sexualització i estigmatització metòdica.

Mitjançant la indumentària concebuda com a eina d’expressió artística, el projecte pretén contribuir a la xarxa d’artistes que estan treballant per donar cobertura a aquesta reivindicació. Apel·lant tant al moviment Free The Nipple, creat el 2012 per l’activista i cineasta Lina Esco, com a la trajectòria històrica que el precedeix, al dret a decidir sobre els nostres propis cossos i a la llibertat d’expressió, a la seva visualització sense el requisit estricte d’un interès sexual i representativa d’una diversitat actualment no mostrada.

La col·lecció es presenta com una narrativa en la qual cada look esdevé protagonista. S’inicia amb una retrospectiva històrica crítica en relació al tractament que ha rebut el pit –i el mugró– que avança fins a l’actualitat a través del moviment #freethenipple. Un cop situats al present, es plantegen tot un seguit de preguntes, sense una resposta dirigida o correcta, que pretenen fomentar el debat entre el públic. Finalment s’interpel·la a la lluita col·lectiva des de la sororitat. Tot això materialitzat a partir d’una experimentació amb làtex natural.

Laura Herreros / ESDAP Catalunya / Campus Llotja

SYNTSIS és una col·lecció centrada en la recerca, experimentació i el desenvolupament de les noves tecnologies aplicades al tèxtil i el disseny i en com aquestes poden generar nous mètodes en la indústria. Presenta l’objectiu principal de desenvolupar peces de passarel·la extensibles a àmbits comercials i artístics en un context entre el futur i el present, l’humanisme i el transhumanisme, combinant materials intel·ligents juntament amb mecanismes de caràcter manual que creen petites transformacions a manera de visualització de les seves possibles aplicacions en les seves variants Ready to Wear i el Fast Fashion.

Les zones volumètriques i treballades mantindran la possibilitat de ser transformades mitjançant l’aplicació de tècniques innovadores com la impressió 3D sobre teixits i les formes programables, el tall làser, els tints termocròmics i filferros amb memòria de forma. SYNTSIS pretén així, a més de revalorar la funció de l’artista, creador o dissenyador en un context d’indústria hiperactiva, avançar-se a un hipotètic futur en el qual la tecnologia serà implantada en el mateix cos humà, enfocant les peces com el que en un futur serà pell. Aprofitant aquest concepte per crear una controvèrsia entre el positiu d’una tecnologia que es troba en constant creixement i ens facilita la vida i el dia a dia, al mateix temps que qüestionant el poder que aquesta adquireix sobre l’individu.

Ester Oliver / ESDAP Barcelona Llotja

Col·lecció de peces exteriors masculines, per a la tardor-hivern 2018/19 que té com a punt de partida l’ús de materials inusuals per a indumentària.

El projecte parteix del concepte principal el món de la construcció, les obres o reformes de les edificacions i el seu caràcter industrial. La col·lecció es diferencia pels materials i elements utilitzats, que són inusuals en la indumentària. Aquests materials estan treballats o manipulats de manera artesanal per crear peces úniques. El valor afegit és que traspassem les propietats d’aquests materials, com l’aïllament tèrmic i acústic, el confort, impermeabilitat o la resistència a les peces, per tant al cos de la persona que les vesteix.

En obres és la primera col·lecció de la marca Involve, la qual té la necessitat de presentar-se al món com un projecte innovador, amb peces lleugerament extravagants i preus assequibles per al sector masculí.

Christian Goyes / ESDAP Barcelona Llotja

La idea central del projecte es basa en la creació d’una col·lecció d’indumentària femenina inspirada en la indumentària dels puritans holandesos del s. XVII.