Només un Tros / Carlota Calderón

En els darrers temps, el disseny emocional explora la capacitat dels objectes per a establir vincles emocionals amb l’individu que incentivin el consum a través de l’exacerbació de les emocions.

Existeix, però, una altra manera d’entendre aquesta nova tendència i utilitzar-la per a posar fre a l’actual ritme de consum frenètic i totalment insostenible. La indústria de la moda, la segona més contaminant del món, ha multiplicat per 2,4 la seva producció en els darrers vint anys i la fabricació de milions de peces de roba de les quals un alt percentatge mai no seran fetes servir és una de les causes de la greu problemàtica mediambiental que pateix el nostre planeta.

El disseny emocional pot contribuir a canviar aquesta tendència si aconsegueix establir vincles perdurables entre l’objecte i la persona, fent servir els records, les experiències viscudes o la nostàlgia dels temps passats.

En una societat que va massa ràpid i que s’ha impregnat de la necessitat de canvi constant, la nostàlgia i el retorn a l’essència poden esdevenir els elements claus per a retornar a cadascuna de les peces de roba el seu valor intrínsec, personal i intransferible que les converteixi en úniques i imprescindibles.


Paraules clau: nostàlgia, família, disseny emocional, vincle, consum responsable