Awake és un projecte que versa sobre les espècies en perill d’extinció; concretament sobre les següents espècies de plantes: Psilotum nudum, Col de cingle, Xicoira buida, Bencomia herreña i Drago de Canàries.

Mitjançant aquest projecte es pretén difondre i exposar al públic informació rellevant sobre la situació d’aquestes plantes en perill d’extinció. A més, es vol incrementar el grau de conscienciació del públic envers la delicada situació d’aquestes plantes. Es persegueix la representació d’aquestes plantes com a elements decoratius en les peces del projecte mitjançant les diferents tècniques artístiques tradicionals de les cultures orientals.

Una vegada creada la col·lecció, un percentatge dels beneficis de les vendes seran donats a IUCN i, d’aquesta manera, es mostra un compromís ple amb la idea.

Paraules clau: Conscienciació, Extinció, Plantes, Humans, Mediambiental

El model turístic de la Costa Brava incentiva la pèrdua paisatgística mitjançant la construcció i l’especulació, atès que, davant la consolidació del turisme de masses, s’ha iniciat una expansió urbanística fora de l’entramat urbà, que ha derivat en l’edificació d’un seguit d’infraestructures, fonamentades en l’estacionalitat, que han evidenciat la sobreposició dels interessos econòmics vers la voluntat de preservar el principal reclam turístic de la zona: la naturalesa.

En conseqüència, s’ha ideat una campanya de guerrilla, denominada #LaCostaBrama, a través de la qual s’ha volgut denunciar la pèrdua paisatgística —l’extinció d’espècies autòctones, la desnaturalització de l’entorn…— que es deriva de l’actual model turístic. Tanmateix, per tal d’evitar la construcció de nous projectes urbanístics —i garantir la supervivència del territori— s’ha volgut conscienciar al públic objectiu —el turisme interior i la població del litoral— sobre la manca de sostenibilitat del turisme de masses. A més, també s’ha cercat reivindicar el principal actiu cultural de la Costa Brava: el paisatge.

Aquesta proposta, que compta amb una estratègia online, pàgina web i compte d’Instagram, i offline, d’acció directa. La campanya usa un llenguatge gràfic definit per les formes geomètriques i les línies perpendiculars, un seguit d’elements que han estat extrets dels plànols arquitectònics. Aquests, a part de definir els colors primaris, han determinat les característiques formals de les il·lustracions, que han estat dissenyades a través d’una retícula quadriculada, que s’inspira en l’ordenació de l’estructura que amaga el formigó armat, una tècnica pròpia del sector de la construcció. No obstant això, s’han usat dues línies gràfiques: una més depurada —suports tèxtils—, fonamentada en la utilització dels mitjans digitals, i una més experimental —suports de paper—, sustentada en la interacció amb el ciment.

Paraules claus: Costa Brava, turisme, paisatge, construcció, sostenibilitat, especulació urbanística

No hi ha dubte que els videojocs actualment són una de les fonts d’entreteniment més grans de món, juntament amb el cinema, la literatura i el
teatre. El fet que siguin mundialment coneguts no vol dir que se’n faci un ús correcte.

Actualment hi ha un alt percentatge de pares i mares que no saben de videojocs i no s’involucren amb els seus fills i filles a l’hora de jugar-hi. Aquesta manca de coneixement i involucració fa que hi pugui haver un mal ús dels videojocs a casa i, a més, és molt probable que els seus fills/es desenvolupin mals hàbits i, en ocasions molt extremes, greus problemes de salut. D’aquesta problemàtica neix PLAY SAFE amb la intenció d’ajudar a aquests pares i mares a desenvolupar un bon ús de videojocs a casa i un entorn saludable i positiu.

Paraules clau: Videojocs, Involucració, Coneixement, Ensenyament, Educació, Addicció, Violència, Socialització, Passatemps, Desinformació, pares, mares, fills

Al Vuit és un espai gastronòmic que reivindica de manera creativa la cuina basada en conserves. La proposta pretén participar en el canvi i posar en denúncia un problema amb doble impacte: el malbaratament d’aliments; un problema que genera un conflicte social i mediambiental.

Al Vuit –amb una perspectiva culinària creativa i oferint al comensal una proposta gastronòmica actual i saludable– ofereix als clients la viva imatge d’una cuina conscient, sostenible i responsable. És una proposta que vol fer arribar a la gent la idea que les conserves són una bona opció per combatre el malbaratament d’aliments.

És per tot això, que el projecte s’ha decidit ubicar a l’emblemàtic conjunt fabril de Palo Alto. Una referència dins el barri de Poblenou, un barri que és conegut per ser just allò que pretén Al Vuit; una avantguarda creativa i d’investigació.

El programa funcional de la proposta es divideix en tres espais:

• Un restaurant on la cuina està treballada des d’una perspectiva creativa, donant el protagonisme a la conserva.

• Uns tallers totalment funcionals on s’ofereixen eines i recursos per a reutilitzar aliments, productes i cuinats, extrapolables a qualsevol cuina domèstica.

• Una zona de venda dels mateixos productes conservats a la cuina de Al Vuit, fugint de productes químics i conservants.

A l’hora de dur a terme el projecte s’ha tingut en compte el seu discurs i s’ha procurat que el disseny segueixi la mateixa línia. D’aquesta manera, trobem Al vuit una proposta estètica on s’han prioritzat materials de baix impacte i duradors.

En definitiva Al Vuit no només pretén posar sobre la taula un problema que ens afecta a tots, sinó ser la proposta creativa de referència que ens ajudi a trobar el camí cap a una alimentació més conscient i sostenible.

La major part de la població pensem en lʼolfacte com el sentit menys important, sense ser massa conscients de la quantitat dʼinformació que ens aporta aquest sentit.

Les olors conviuen entre nosaltres i ens fan saber des del mal estat dʼun aliment fins a lʼessència corporal dʼun cos. Tota persona desprèn una olor corporal identificativa la qual pot variar amb perfums i productes de cosmètica. Però, com podria decidir una persona modificar o no la seva identitat odorífera¹ sense el sentit de lʼolfacte?

Aproximadament el 5%²  de la població pateix la pèrdua de lʼolfacte o anòsmia. El sentit de lʼolfacte és un del més complex, i això fa que els trastorns olfactius estiguin poc investigats i pràcticament invisibilitzats.

(C)olor és un projecte que neix dʼun vessant social i personal, ofereix una eina perquè les persones que pateixen aquesta pèrdua puguin decidir de manera alternativa com modificar la seva identitat odorífera a partir de la traducció de lʼolor de les fragàncies.

¹  Entès a partir de la definició del concepte odorífer-a: que fa olor, com la identificació a partir de lʼolor corporal.
²  Segons les dades pertanyents a lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS).

Otro studio neix de la situació de crisi global donada per unes infraestructures capitalistes i neoliberals que deixen un context precari a la classe treballadora. Des d’una visió anticapitalista, crítica i de constant revisió, es pretén proposar un canvi de paradigma, una alternativa real i viable que creï un impacte en les dinàmiques de consum de la població local, en la forma d’un open-design, exportable a altres barris o ciutats on s’autogestioni inspirant-se d’aquesta proposta inicial. Partint d’un model comú i horitzontal, es crea un espai obert i líquid, amb perspectiva d’evolucionar a un projecte multi i interdisciplinar que vol generar debat d’una forma activista.

L’objectiu principal és redirigir el consum en fast-fashion cap a una alternativa responsable i conscient, creant col·leccions càpsula, sèries de peces o fent producte personalitzat. Es pren la sostenibilitat com a punt de partida a partir del qual s’ha de desenvolupar un disseny i una estètica diferents de les presentades al mercat de la moda sostenible actual. La matèria prima són exclusivament teixits de stock, recuperats tant de grans produccions com de particulars, apostant així per un cicle de vida circular, aprofitant els aparents residus. S’evita també el seguiment de tendències i es fomenta el deslligament del calendari hegemònic de la indústria de la moda, per lluitar contra el consumisme i la creació de nous residus.

Paral·lelament, no es concep el projecte sense una part pedagògica que acompanyi al producte, la qual consistirà en tallers on fomentar l’autosuficiència i xerrades on informar, conscienciar i generar debat.

Es pretén fugir al màxim de les dinàmiques individualistes i jeràrquiques, potenciar el treball comunitari, les estructures horitzontals, utilitzar els residus creats per la indústria tèxtil i crear un impacte que faci repensar el mode i ritme de consum i el sistema capitalista.

Utopia, La creació d’un òptim i nou model d’empresa a la Indústria Tèxtil es basa en la principal intencionalitat de demostrar com de possible és crear un nou model de negoci dins de la Indústria Tèxtil que implementi millores sostenibles als models ja existents i que serveixi d’exemple per a la creació de nous models, amb l’aplicació de diversos criteris de sostenibilitat i amb un apropament de tecnologia de manera eficaç i amb poca petjada ecològica.

La rellevància del TFG a l’àmbit i sector proposat és primordial en un moment actual, ja que anem a contrarellotge. La necessitat d’incloure paràmetres sostenibles en les empreses tèxtils ja creades, i com a quelcom obligatori a les que es creen, és quelcom primordial, universal i necessari en el context actual. La sostenibilitat ha de ser un valor que vingui ja incorporat a les noves marques que estan per arribar. Si apostem per models d’empresa que tenen una petjada ecològica nula o inferior a les convencionals del context actual, ja estem canviant el paradigma. Hem de fer-ho tot més sostenible a partir d’analitzar els processos de cada empresa.

En aquest projecte també hi ha l’anàlisi de la incorporació d’un smart textile com a proposta de valor i de manera sostenible, camp poc explorat al sector de manera comercial i, per tant, amb molta rellevància pel que fa a investigació delsector. L’element innovador i la tecnologia nova al sector i analitzada com a proposta de valor del nou model d’empresa, s’exemplifica amb la pròpia empresa Júlia G Escribà, que incorpora la tecnologia termorreguladora. La roba urbana de la marca s’adapta climàticament, amb una tecnologia de canvi de fase –els PCM– incorporada al teixit, cosa que fa que les nostres peces de roba s’adaptin a la temperatura adequada del cos humà i a la temperatura exterior. Els teixits que tenen microcàpsules termorreguladores tenen la capacitat d’absorbir, mantenir i alliberar calor.

Això és degut a que les microcàpsules polimèriques tenen en elles un material de canvi de fase. És a dir, que si la temperatura s’eleva per damunt de la temperatura de canvi durant la seva fabricació, el material es liqua dins les microcàpsules i absorbeix l’excés de calor. I al contrari, si la temperatura baixa, es solidifica i les càpsules alliberen la calor. D’aquesta manera es manté la temperatura més o menys constant.

Es un camp poc explorat i amb molta rellevància com a proposta de recerca pel TFG, perquè com s’ha confirmat, el proveïdor de la tecnologia indica que és una de les primeres marques de roba al món que treballa amb aquesta tecnologia i una de les primeres col·leccions, acostant els Smart Textiles d’una manera real als usuaris, apropant cada vegada més la combinació entre moda i tecnologia al públic. La tecnologia termoreguladora que s’utilitza porta una tecnologia desenvolupada per a la NASA i que actualment té el Certified Space Technology de la Fundació Espacial Nord-Americana.

Paraules clau: Model d’empresa, sostenibilitat, tecnologia, Smart Tèxtils, atemporalitat, emergència climàtica, Nasa, termorreguladora, TFE, proposta de valor, Fast Fashion, fred, calor, temperatura

A partir de la creació de la marca de moda Arty Ahimsa, enfocada en el sector del prêt-à-porter i l’slow fashion, es realitza una col·lecció que rep el nom de Dress kawaii not animals.

Arty Ahimsa significa l’art de crear respectant la vida i la no-violència. Per això, s’investiga el maltractament animal dins de les indústries de consum. Es cerca teixits i materials lliures d’origen animal, per afirmar la viabilitat del canvi en la producció de la moda, i es dóna un missatge visual reivindicatiu, en desacord al consum animal.

Dress kawaii not animals busca reivindicar i fer veure la crueltat que pateixen els animals i, així, donar veu als que no la tenen. Aquest concepte es veurà reflectit en les peces de la col·lecció a través dels teixits, colors, formes, estampats i brodats amb un estil naïf com és el kawaii, combinant la violència i la tendresa, generant així, un toc d’ironia en la representació.

Paraules clau: Respecte, no-violència, animals, kawaii, ironia

No podem evitar que la pornografia estigui present i formi part de la nostra societat. Però sí que podem proporcionar eines i recursos als més joves per tal que siguin crítics amb el contingut que visualitzen.

Aquest projecte sorgeix de la motivació personal per investigar com la pornografia influeix en la construcció de la sexualitat dels més joves. És evident que l’accés a internet es produeix cada vegada a edats més primerenques i això ha fet que la mitjana d’edat en la qual es visualitza per primera vegada contingut pornogràfic sigui als dotze anys. La pornografia contribueix a formar l’imaginari sexual des d’una perspectiva masclista, generant falsos mites i rols tòxics que fomenten una clara distorsió de la realitat.

D’aquí neix Pop Porn, una entitat que proporciona recursos útils als adolescents sobre sexe i sexualitat. Parlant d’autoconeixement, consentiment, igualtat i diversitat. Mostrant tot allò que la pornografia no explica ni ensenya, amb un to atrevit i sense pèls a la llengua.

Paraules clau: Sexualitat, Adolescència, Pornografia, Educació sexual, Mites, Sexe, Tabú, Desinformació, Esperit crític, Ficció, Distorsió, Rols de gènere, Comunicació, Prevenció

L’Esqueix és una cooperativa social del barri Pla de Palau – Sant Pau de la ciutat de Girona, que vol promoure l’educació dels ciutadans envers el món de l’horticultura sostenible i que treballa també en temes relacionats amb la producció, manipulació i comercialització de fruita i verdura ecològica.

Al barri de Pla de Palau – Sant Pau antigament s’hi trobaven escampades fàbriques, conreus i hortes particulars. Any rere any, tot aquell paratge idíl·lic es va anar transformant; els camins es van convertir en carreteres i els conreus, en urbanitzacions. A una d’aquestes fàbriques –que actualment està en desús– és on es portarà a terme la reforma per tal de poder tornar a iniciar l’antiga activitat agrícola del barri.

La missió de la cooperativa és triple: col·laborar a posar en valor la pagesia catalana facilitant-li un canal de comercialització, potenciar el coneixement i la venda d’hortalisses ecològiques i generar llocs de treball per persones amb dificultats, especialment joves en risc d’exclusió.

El seu programa funcional oferirà diferents espais, serveis i activitats als usuaris, basats en cada una de les diferents etapes de l’horticultura urbana sostenible. A més, s’establiran xarxes de col·laboració estables amb els pagesos de la ciutat, entitats i centres educatius de la zona. També es tindrà en compte el grau d’eficiència energètica i sostenibilitat de l’edifici en funcionament, mitjançant la reutilització d’aigües pluvials, energies renovables i ventilacions naturals.

Així, doncs, l’Esqueix buscarà potenciar el teixit veïnal cohesionat i actiu, amb identitat de barri, mitjançant l’horticultura urbana i el cooperativisme. També facilitarà el coneixement i la participació dels usuaris en tots els procediments de l’horticultura sostenible i de proximitat.

Paraules clau: Horticultura urbana, Hortalissa ecològica, Producte de proximitat, Cooperativa agroecològica, Mercat flexible