La salut mental ha esdevingut un assumpte d’interès públic en els darrers anys. És un tema molt popular a les xarxes i als mitjans de comunicació com a producte, però difícilment trobem que es tracti de manera curosa. Es fomenten estereotips que exclouen moltes maneres de ser i dificulten a les minories veure’s representades.

Nexen és una plataforma mòbil de prevenció i acompanyament que pretén equilibrar l’efecte que tenen els mitjans en persones d’entre 15 a 25 anys. Es reuneixen tot tipus d’activitats relacionades amb els seus interessos partint de la base pedagògica de les teràpies creatives o expressives. Aquestes aporten espais segurs, inclusius i propers a la realitat, així com els referents que es donen a conèixer a les xarxes de la plataforma. També ofereix la possibilitat d’un primer contacte amb professionals del sector, aportant visibilitat i facilitant la gestió del contingut de l’aplicació a través de la pàgina web promocional.


Paraules clau: salut mental, estigma, teràpia, joventut


 

 

Aquest treball se centra en les expressions i identitats de gènere no normatives i les problemàtiques que se’n deriven.

En el context d’una societat cisheteropatriarcal on es dicten els rols associats a cada gènere no hi ha espai per identitats o expressions que no encaixin en la norma. Això genera diverses problemàtiques com l’exclusió i discriminació d’aquestes persones.

Tot i que cada cop la societat es va allunyant més de la necessitat de seguir aquests rols és necessari un canvi social profund en la manera d’entendre el gènere i els conceptes que se n’associen.

En el treball es vol donar eines per a normalitzar, visibilitzar i educar sobre aquesta visió i aquestes expressions del gènere a través del disseny. L’objectiu és promoure un canvi social sobre la concepció del gènere i mostrar que qüestionar-se o viure amb una identitat o expressió de gènere no normatives és vàlid i normal.

La solució proposada per a la problemàtica és una campanya de conscienciació pedagògica que intenta transmetre el missatge i implicar a l’espectador a través de preguntes.


Paraules clau: conscienciació, expressió de gènere, identitat de gènere, trans, deconstrucció, qüestionar-se el gènere


 

Com se sap, la joventut és una etapa complexa a la vida de les persones. Les emocions canvien tan vertiginosament que per a molts és difícil controlar-les. Si ets jove, has de comprendre que gestionar les emocions, t’ajudarà a asserenar la ment. En conseqüència, podràs pensar amb més claredat o en situacions difícils tindràs un millor control.

El diagnòstic i el tractament del càncer en pacients joves adults suposa un important impacte en la seva qualitat de vida en una època de desenvolupament personal, professional i acadèmic. Aquests pacients s’enfronten a la malaltia alhora que comencen a descobrir la llibertat, la sexualitat, la seva pròpia identitat i altres circumstàncies pròpies de l’edat. Aquest projecte sorgeix des d’un vessant social i personal, es planteja una eina per a joves que pateixen aquesta malaltia perquè puguin ser acompanyats, puguin rebre suport emocional, alleujar el seu procés i proporcionar el seu benestar.

 


Paraules clau: càncer, jove adult, gestió emocional, app


 

 

Moltes empreses i entitats estan utilitzant algoritmes complexos per anticipar actituds i comportaments dels usuaris a partir de les seves dades. Aquest fet pot afectar la manera de pensar, actuar i consumir de les persones. Això provoca conseqüències ja palpables en la societat, com: desinformació, polarització, pèrdua de privacitat i pèrdua de la identitat individual.

Molts usuaris no presten atenció als termes i condicions a l’hora d’usar certes plataformes, ja que aquesta informació sovint es presenta de manera poc intuïtiva i poc atractiva. Per ajudar els usuaris a comprendre i gestionar la seva informació, s’ha dissenyat una aplicació fent servir programació creativa per generar infografies interactives capaces de simplificar la informació del trànsit de dades dels usuaris. Aquestes infografies permeten als usuaris veure com interactuen les dades amb les diferents aplicacions instal·lades al telèfon i ajustar-ne l’experiència en funció dels seus interessos personals. En resum, l’aplicació posa la tecnologia al servei de les persones en lloc de les persones al servei de la tecnologia.

 


Paraules clau: dades, influència, desinformació, app mòbil, identificació, gestió, disseny generatiu, paramètric, interacció


 

 

De la problemàtica plantejada sobre la comunicació entre la pacient i el doctor neix aquest projecte interactiu anomenat Fosfè. És un sistema de representació gràfic del dolor físic, amb l’objectiu d’intentar reproduir el dolor que pateixen els pacients i convertint-lo en grafisme per a la correcta interpretació dels professionals mèdics.

Aquest projecte compta amb dues parts, la mèdica (aplicació per a la correcta comunicació entre el pacient i la doctora) i la informativa (exposició al CCCB de les animacions resultants). Aquesta aplicació només està disponible per als professionals del sector i reservada pels centres mèdics. Per altra banda, aquesta exposició és d’accés lliure a qualsevol mena de públic.


Paraules clau: dolor físic, diagnòstic mèdic, exposició immersiva, representació gràfica


 

L’artesania ha entrat en una crisi que amenaça amb la desaparició de les tècniques tradicionals que formen part de la nostra història i el nostre patrimoni cultural.

La bretxa generacional dificulta la transmissió d’aquests coneixements a la gent jove, amb l’afegit d’altres factors que fomenten la pèrdua com la poca visibilitat o importància que la societat atribueix al paper de l’artesania.

El projecte vol adaptar una tècnica tradicional al context actual, en aquest cas, el punt de creu, la tècnica de brodat que la meva àvia m’ha transmès d’ençà que jo era petita, amb l’objectiu de revalorar-la i trobar un punt en comú entre generacions.

Per tant, es busca preservar el punt de creu a través de la tipografia, desenvolupant una lletra digital reticular basada en les seves puntades.La lletra pot adaptar-se per poder brodar-la físicament alhora que permet crear patrons únics, incitant als receptors i receptores a iniciar-se en la tècnica.

 


Paraules clau: artesania, revaloració, punt de creu, presentació, intergeneracional


 

 

La digitalització, la globalització i la falta de referents lingüístics han derivat a una estandardització de la llengua catalana, fent que el patrimoni lingüístic local estigui en procés de desaparició.

«L’enraonar d’antes» pretén recuperar preservar i conscienciar el patrimoni lingüístic local a través d’una campanya de comunicació gràfica basada en quatre fases que introdueix aquest llenguatge a la vida de la població catalana de manera subtil.

La campanya és un lligam del lèxic català amb els elements culturals i patrimonials catalans, intentant revertir la pèrdua de tot el fet identitari i del patrimoni català, deslligant-ho de qüestions ideològiques.


Paraules clau: Patrimoni lingüístic, Identitat i cultura catalana, Llengua catalana, L’enraonar d’antes, Campanya de comunicació gràfica


 

 

Estem travessant una gran paradoxa: volem viure més, però no volem arribar a ser vells. Dit d’una altra manera, volem complir el màxim d’anys possible i fer-ho gaudint de bona salut, de tots els nostres drets i d’una vida amb sentit; malgrat això, ens costa reconèixer-nos com a persones que envelleixen amb el pas del temps.

Això és degut, en gran part, als mitjans de comunicació i a la indústria de la bellesa. S’enfoquen obsessivament en la joventut i s’amaguen de la vellesa, perpetuant els estereotips i prejudicis que vinculen injustament aquest grup d’edat amb conceptes com la malaltia, la lletjor o la decadència.

Bellesa de la Vellesa, el llibre d’artista i la respectiva exposició itinerant, sorgeix de la necessitat de revalorar aquesta etapa de la vida i el procés de l’envelliment, destacant les diverses virtuts que aporten i fent una clara crítica a la poca visibilitat i reconeixement de la gent gran mitjançant l’experimentació del paper.


Paraules clau: vellesa, envelliment, estereotips, bellesa, paper, experimentació, llibre d’artista, exposició


 

En l’actual context d’hiperconnectivitat, la privacitat i el tractament de les dades personals són desafiaments ètics importants. La digitalització i l’ús de la tecnologia en la vida quotidiana ens brinden comoditat i ens faciliten moltes tasques, però a quin cost?

En la nostra navegació per internet, deixem rastres d’informació molt valuosa per a les empreses, però perjudicial per als usuaris. Revelaries a un desconegut la teva ubicació en directe, les teves relacions socials, les teves despeses o, fins i tot, els teus problemes mèdics? L’abast de la informació personal disponible en línia recopilada a través de les nostres cerques i hàbits de navegació és immens. Tot i els esforços de les autoritats per protegir les dades i la privacitat dels ciutadans, com a usuaris també tenim eines i mètodes per protegir-nos del seguiment i rastreig constant al qual estem exposats.

La campanya digital “Farts de Cookies” té com a objectiu conscienciar els usuaris de la importància de preservar la seva privacitat en línia, proporcionant coneixement, consells i solucions per a reduir el rastre digital i recuperar el control sobre el tractament de les dades personals.

 

 


Paraules clau: Privacitat en línia, Seguretat en línia, Conscienciació, Control de dades, Rastre Digital, Llibertat digital


 

 

 

Aquest projecte és una exposició que busca desestigmatitzar les comunitats trans i no binàries, proporcionant eines al professorat, personal universitari i alumnat per ajudar a crear entorns segurs a l’escola.

El projecte busca la normalització inclusiva de les persones trans en l’àmbit escolar, facilitant una relació adequada entre persones trans i cis.

Pretén posar en primer pla la igualtat -que hauria de donar-se per superada- entre persones cis i trans, a través de proporcionar informació i plantejar preguntes a homes i dones cis perquè puguin empatitzar més fàcilment posant-se a la nostra situació, reflexionant sobre situacions incòmodes.

L’exposició busca ajudar a la societat, sobretot als alumnes, partint del professorat, ja que són un vehicle que pot influir a molta gent en una etapa de creixement de les persones, un moment el qual molts recorden tota la vida i queden marcats per la seva experiència.

És una exposició que està pensada per ser muntada, desmuntada i transportada, per tant, es pot mantenir el mateix material durant la seva vida útil.

 


Paraules clau: trans, espais segurs, exposició, interacció, reflexió