El projecte pren forma d’aplicació per a dispositius mòbils i està enfocat a persones educadores de gent amb discapacitat intel·lectual. És una eina que ajuda a gestionar la preparació d’un viatge de manera pràctica, ràpida, visual i responsable.

L’aplicació té quatre parts diferenciades:

• TRIPULACIÓ. Hi trobem totes les dades de les persones amb discapacitat intel·lectual: contactes, documents, dades mèdiques, pròtesis, roba, productes d’higiene, etc.·

• PILOTS. Espai que conté les dades dels educadors de l’entitat.

• MISSIONS. És l’àrea on creem els viatges, hi afegim els pilots, els tripulants i els elements que s’enduran a cada viatge.

• FARMACIOLA. Espai on es pot veure, per dia i àpat i també per viatge, els tripulants que prenen medicació.

Paraules clau: aplicació, viatge, documentacio, maleta, medicaments

Dixi és un projecte que busca donar resposta a l’actual problema d’accessibilitat de la llengua de signes catalana (LSC) i apropar el seu aprenentatge a un públic més ampli mitjançant els mitjans digitals.

A partir del disseny d’una aplicació mòbil propera i desenfadada es vol iniciar l’usuari en l’aprenentatge de la llengua de signes catalana mitjançant petites lliçons en vídeo que combinen allò educatiu amb allò lúdic i, d’aquesta manera, es crea una experiència entretinguda i fàcil d’assimilar. L’aplicació també facilita la consulta dels signes ja apresos amb un glossari i ofereix la possibilitat de que l’usuari gravi signes que conegui i que no apareixin a l’‘app’. Aquests signes es poden compartir amb altres usuaris, formant així vincles socials.

Durant les pantalles de càrrega es mostra informació interessant i útil sobre la comunitat sorda i les llengües de signes, que ajuden a combatre la desinformació i invisibilització que rodeja una minoria poc representada als medis.

Paraules clau: Llengua de signes catalana, comunitat sorda, aplicació, interactiu, aprenentatge

Un 10% de dones entén el feminisme com la cerca de la superioritat de la dona envers l’home. Com repercuteix aquest fet al moviment feminista?

El projecte Feminisme de carrer neix amb l’objectiu de donar visibilitat i denunciar els micromasclismes quotidians emesos per dones cap a altres dones, amb la finalitat de promoure el feminisme i la sororitat. També busca conscienciar a les noves generacions de la necessitat de trencar amb l’opressió patriarcal per poder crear una futura societat ètica, respectuosa i igualitària.

El producte editorial arriba al públic com un recull de la teoria bàsica per conèixer el món feminista perquè tota lectora sàpiga ben bé de què es tracta. A part, també compta amb testimonis i opinions de 200 dones d’entre 12 i 65 anys que fan visible, de primera mà, el masclisme que tota dona té interioritzat. Tot això acompanyat d’una gràfica reivindicativa de colors vibrants, moltes cites conegudes i un apartat de contingut extra amb algunes curiositats.

Milfulles és un projecte d’identitat corporativa per a un restaurant vegà. El veganisme creix a escala global i també ho fa la seva oferta; malgrat tot, a Osona, però, no hi ha cap restaurant dedicat expressament a aquest tipus de cuina. Es tracta d’una cuina que ajuda a ser conscient del que es menja i de com repercuteix l’alimentació al nostre cos, als animals, a la societat i al planeta.

L’objectiu és obrir les portes del veganisme a la població osonenca, que conviu en primera persona amb la sobreexplotació animal i els problemes que comporta.
D’una manera positiva i empírica, es pretén mostrar que fer un àpat vegà equilibrat és senzill i aporta molts beneficis.

El disseny corporatiu pretén reflectir tant el vessant estricte del veganisme –requereix força de voluntat i organització–, com aquell més despreocupat i vinculat a la naturalesa, orientant-se a un públic jove i inquiet. Aquest dualisme és plasmat en el contrast entre formes geomètriques i orgàniques, així com colors freds i càlids.

Aquest treball presenta una proposta de millora del servei Punt Lila. El projecte es concretaria en la unificació del servei actual a partir de la creació d’una associació i del disseny d’una imatge corporativa, així com l’ampliació dels seus objectius i procediments i dels seus usuaris, ja que va dirigit a ambdós gèneres. El que es vol aconseguir és reduir les creences i els actes masclistes i per tant les seves conseqüències. L’associació oferiria xerrades i un servei informatiu, educatiu i d’assessorament a les possibles víctimes en esdeveniments festius.

Per poder dur a terme el projecte es va realitzar una recerca sobre diversos temes que envolten al moviment feminista i d’una investigació sobre els mitjans de comunicació actuals i una cerca de referents conceptuals i formals.

La manca d’opcions per tenir un contacte fluït entre establiments i proveïdors –o més ben dit– una plataforma des d’on fer-ho és una realitat. En qualsevol territori hi ha més proveïdors locals dels que arribem a tenir-ne constància i molts negocis perden l’oportunitat de gaudir d’un producte de proximitat per aquesta causa.

La Garrotxa, la comarca en la qual centro el projecte, gaudeix del privilegi de ser una terra plena de producte autòcton i gastronomia pròpia. Com cal vol ser una eina o mitjà per la comunicació entre proveïdors i establiments locals. L’aplicació crea una xarxa amb l’objectiu de donar a conèixer productes de proximitat i negocis de la zona; ampliant el ventall de possibilitats. El projecte passa per diversos punts d’estudi, creació de ‘branding’, disseny web i aplicació.

El resultat és un disseny interactiu, orgànic i atractiu; ajuda a modernitzar els costums de compra-venda i facilita el fet d’entrar al món digital a través d’una ‘app’. La marca Com cal defineix els valors del territori, defensa el comerç local i ajuda a promoure el seu producte. També es pot veure com funciona la proposta gràcies a un procés de promoció de la marca.

Aquest projecte pretén donar visibilitat a un col·lectiu molt present i, a la vegada, molt marginat de la nostra societat: la gent sense llar. Quantes vegades ens topem, en el nostre dia a dia, amb algú que es troba en aquesta situació? I en aquestes ocasions, quantes vegades passem de llarg i convertim aquestes persones en quelcom inexistent?

Amb la creació d’un llibre –que també comptarà amb un seguit de postals que convidin al lector a participar activament – desitgem donar visibilitat a aquest grup, fent arribar a la resta de la població la situació de pobresa extrema en què es troba tanta gent. Aquest producte, compost per fotografies, il·lustracions i textos de l’autora –amb declaracions reals de testimonis que han viscut o que viuen al carrer– ,mostrarà la rudesa que representa aquest estil de vida i com n’és de dura la solitud quan s’està envoltat de tanta gent.

L’objectiu del projecte Solitud, set vides sense llar és fer un crit d’ajuda per tal de sensibilitzar i aconseguir que el lector mostri empatia amb les persones afectades i que es decideixi així a prendre acció davant la problemàtica.

Paraules claus: fred, llar, exclusió, labilitat emocional, resiliència

Avui en dia, en què s’està treballant per aconseguir una societat inclusiva, encara no hi ha prou consciència de les barreres que es troben els infants amb TEA –trastorn de l’espectre autista– en els seus primers contactes comunicatius socials, que són aquells que es realitzen a l’inici de l’escola bressol. Tenir accés a materials que s’adaptin a les necessitats d’aquests infants i que facilitin el reconeixement d’emocions i l’adquisició d’habilitats socials, seria una de les claus de la seva integració social.

Aquest treball pretén crear una publicació editorial interactiva i atraient, adaptada a les necessitats d’un nen de 2 anys amb TEA, que li ajudi a facilitar la identificació de les emocions bàsiques pròpies i dels altres, a través del joc. El propòsit d’aquest treball ve motivat per aquesta mancança, que troben famílies i professionals d’educació infantil, d’un material que s’adapti a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys amb TEA.

Bloc és un projecte dirigit a les persones amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Parteix de les dificultats o manca de recursos que existeixen a l’hora de realitzar un seguiment del progrés d’una persona amb TOC durant el seu dia a dia. Actualment, existeixen ja alguns mètodes com ara escriure un diari, però de vegades aquests presenten algunes limitacions o incompatibilitats amb l’usuari.

Partint d’aquest punt, es decideix desenvolupar una aplicació amb la finalitat de digitalitzar aquest seguiment i buscar una solució als problemes presentats. L’aplicació és desenvolupa amb l’objectiu de poder introduir informació al llarg del dia de forma fàcil i ràpida, així com també mostrar el progrés de l’usuari d’una forma visual.

Bloc compta amb altres atributs d’utilitat com la funció de marcar-se límits, funció especialment útil si l’usuari està en tractament. Paral·lelament a l’aplicació, el projecte també proposa un element físic (desplegable) amb l’objectiu de donar a conèixer bloc a l’usuari.

Paraules claus: TOC, aplicació, compulsió, seguiment, obsessió

Segons dades d’ACNUR, cada dia 37.000 persones es veuen forçades a fugir de les seves llars a causa de conflictes i persecucions polítiques, ideològiques i de gènere. Moltes de les persones que aconsegueixen arribar a les ciutats refugi, es torben amb persones que els jutgen sense saber quines són les raons per les quals arriben al país.

Davant del desconeixement sobre la situació migratòria, es pretén ajudar a resoldre aquesta desinformació que hi ha entre els habitants locals de Barcelona i pretén contribuir a millorar la convivència entre les diferents cultures als barris de la ciutat. Això s’ha fet millorant la seva identitat i creant un diari que permet difondre informació contrastada sobre quina és la situació migratòria actual.

Mescladís, una entitat barcelonina sense ànim de lucre que dona formació relativa a l’hostaleria a migrants en perill d’exclusió social i laboral i els ofereix una oportunitat per entrar al món laboral, és qui ha donat veu al projecte.