La societat ha fet grans passos per la diversitat de gèneres, encara que en l’àmbit del disseny de producte encara trobem un mercat d’estereotipació binària.
Com a part del col·lectiu LGTBQI+ trobo la meva contribució al problema anteriorment citat en la creació de productes agender, col·laborant amb marques que reflecteixen la diversitat com Velásquez. Es projecta un calçat per a tots oblidant el gènere per triar lliurement segons la personalitat i no segons les normes socials.
Després d’una investigació del grup no-binari, la moda genderless i l’estudi de la marca es van observar vies d’acció que ens podrien ajudar a concretar el briefing.
Cowpunk, combina la producció artesanal amb la moderna indústria CNC, l’upcycling amb material circulars i el que és social inclusiu de la marca amb la creació d’un producte des de l’empatia cap a un col·lectiu que en el seu apogeu assenyala la moda futura com a neutral.
Paraules clau: cowpunk, upcycled denim, bota vaquera genderless
Hasta mañana, si Dios quiere és una publicació que narra la història de la Manola Novella Garcia, una dona de noranta-cinc anys que va créixer a Puertollano i va migrar a Barcelona l’any 1960.
Aquest relat pretén donar veu a una generació que va viure conflictes aliens a les generacions actuals i que són testimonis de temps difícils. Van experimentar la guerra, la postguerra i, en molts casos, l’emigració, a la recerca de millors condicions de vida.
A través de fotografies, documents i relats íntims, emergeix un diàleg entre la Manola i la seva neta, explorant els racons i els records del seu passat. El resultat d’aquest projecte és un relat intergeneracional que ens permet contrastar entre l’actualitat i el passat, oferint una comprensió profunda tant de la memòria individual com de la col·lectiva i la històrica.
Paraules clau: història, fotografia, document d’arxiu, migració, diàleg intergeneracional, relats íntims, memòria col·lectiva
DYSTOPIA és una col·lecció de moda que s’inspira en un futur distòpic basat en la data-driven i la plausibilitat. Aquesta mostra un futur afectat per la contaminació atmosfèrica a conseqüència de la sobreproducció de la indústria de la moda, el fast fashion, el sistema de consum lineal i la influència del transhumanisme i la tecnologia en el nostre dia a dia. La col·lecció se situa en la societat d’aquí a cent anys a Barcelona.
El projecte busca conscienciar sobre la necessitat d’adoptar pràctiques sostenibles en la indústria de la moda, utilitzant materials reciclats, un sistema de producció circular, el zero waste i el upcycling. També busca portar de tornada l’autenticitat, l’originalitat i els valors pel comerç just i la producció local i solucionar les futures necessitats de la societat, donant a entendre que el bon dissenyador no és aquell que dissenya una cosa bonica, sinó que sap treballar amb el que té i aporta dissenys atemporals i duradors.
Amb escenaris simbòlics com l’antiga fàbrica tèxtil de Sabadell, se subratlla la necessitat d’un canvi radical en la indústria, convidant els espectadors a reflexionar sobre els seus hàbits de consum i el seu impacte en el medi ambient.
La col·lecció no sols pretén ser estèticament atractiva, sinó també inspirar introspecció i canvi de comportament, demostrant que la moda pot ser una eina poderosa per a un futur més conscient i humanitzat.
Paraules clau: transhumanisme, contaminació atmosfèrica, medi ambient, societat del futur, plausibilitat, disseny conscienciat
Amb la incorporació de les noves tecnologies a la vida dels adolescents, sorgeixen noves formes de relacionar-se, originant, per tant, una nova forma de violència i perill constant: el ciberassetjament i la difamació en línia. El ciberassetjament és un comportament agressiu que passa en ambients virtuals i que utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com la principal eina per a fer mal a altres persones, exposant les víctimes davant una audiència. Aquesta nova vulnerabilitat s’està creant a causa de la facilitat a l’anonimat, que fa que els adolescents siguin més propensos a ser víctimes d’aquest tipus d’assetjament de l’era digital.
Considerant que aquest és un tema cada vegada més greu i important en l’actualitat, el projecte busca reduir casos d’assetjament i millorar la vida de les víctimes. Mitjançant una campanya de comunicació gràfica que combina cartells, publicacions d’Instagram i adhesius; amb il·lustracions que representen la relació entre víctimes i assetjadors, es dona un xoc de realitat als agressors i en observadors de ciberassetjament. El projecte es completa amb una App de fàcil accés com a eina de prevenció i suport per a totes les víctimes.
Paraules clau: ciberassetjament, anonimat, prevenció, suport, adolescents, campanya, aplicació mòbil
“Es calcula que cada any es fabriquen 24 bilions de sabates. El 95% de les nostres sabates acaben en camps on seran incinerades, creant un impacte en el nostre medi ambient” – FastFeetGrinded
Segons National Geographic, l’any 2018 es van fabricar 24 bilions de sabates, la fabricació d’un parell de sabates és aproximadament 15+ kg de Co2e (equivalent de diòxid de carboni), això implica un impacte enorme al nostre planeta.
Un altre problema dins del disseny de les sabates, és que aquestes, durant el seu procés de fabricació, se subjecten mitjançant coles molt fortes i tòxiques, les quals dificulten en gran manera el reciclatge d’aquestes.
Fent recerca, he arribat a la conclusió de què per tal de contribuir a la solució d’aquest problema, és coherent dissenyar una sabata la qual sigui fàcil de reciclar, creant una sabata glue free, la qual es pugui separar per peces, prolongant el seu temps de vida útil, alhora que es facilita el reciclatge.
Paraules clau: sostenibilitat, fi de vida, gluefree, walking society
“Bänu” (بانو), paraula d’origen persa, és un títol honorífic que se’ls dóna a les dones influents. Bänu House és un espai que lluita contra el patriarcat islàmic i un refugi segur perquè les dones d’aquests contextos creïn comunitat i es donin suport.
El projecte s’ha situat a Fort Pienc, un barri segur i ben comunicat davant de l’emblemàtic edifici La Monumental. L’establiment està format per dues plantes:
El disseny interior s’inspira en les tradicions d’aquestes dones, en els interiors de contextos islàmics i fa servir materials terrosos que evoquen la terra i les arrels.
Paraules clau: lluita, comunitat, identitat, conscienciació, empoderament, sentit de pertinença, feminisme abolicionista.
La interferència del castellà, l’estandardització de la llengua catalana i el domini del dialecte central, fa que els dialectes minoritaris com el lleidatà, s’utilitzin cada cop menys en les esferes comunicatives, sobretot en les generacions més joves.
Ambamba, és un joc de memòria que pretén preservar i mantenir aquest dialecte entre infants i joves mitjançant l’ús de diferents suports gràfics. Un joc, que a través de cartes acompanyades d’il·lustracions ajudarà l’usuari a conèixer les paraules més característiques del vocabulari típic de Ponent, com el seu significat, per poder substituir correctament les paraules del català estàndard al lleidatà.
Paraules clau: aprenentatge lingüístic
En la societat actual, l’expressió d’una sexualitat lliure, activa i rebel per part de dones i persones no normatives enfront dels homes o el patriarcat continua sent un tabú sexual. Mostrar-se actiu sexualment i independent encara és percebut de manera diferent en dones i persones no normatives comparades amb homes normatius. Aquesta discrepància ha conduït a manifestacions de sexisme, objectificació i cosificació. La cosificació implica la representació o percepció, sobretot en dones, com a objectes sexuals i figures passives. Històricament, el patriarcat ha buscat cosificar les dones i persones no normatives, presentant-les com a atractives, sexualment passives, submises, ingènues i sense decisió pròpia.
L’objectiu de la proposta és crear una col·lecció de moda reivindicativa basada en el concepte de la cosificació sexual per reivindicar l’empoderament, la llibertat i la humanitat de les dones i persones no normatives en la societat contemporània. Mitjançant l’ús dels codis de la indumentària masculina en mode sarcàstic i elements de pràctiques sexuals alliberadores com el BDSM, es pretén defensar l’usuari com a individu amb pensaments, sentiments i desitjos sexuals propis.
Paraules clau: sexualitat, reivindicació, tabús, cosificació, llibertat
En un món on cada centímetre de la nostra llar compta, especialment en aquelles de mida reduïda, sorgeix la necessitat de dissenyar espais que promoguin la salut i el benestar dels nostres companys de vida: els gats.
Aquest projecte presenta un sistema de plataformes modulars dissenyades per optimitzar l’ús de l’espai vertical i oferir un santuari per als gats seguint els principis de la marca MUJI: simplicitat, funcionalitat i sostenibilitat.
Inclou des de zones que posen a prova la seva agilitat fins a plataformes de descans on puguin contemplar el seu món des de dalt, passant per elements interactius que estimulin la seva curiositat i mantinguin tant la seva ment com el seu cos actius. A més, integra superfícies per a rascar que satisfan els seus instints naturals i protegeixen els mobles de la casa.
Aquest projecte no només pretén crear un refugi destinat al joc i a l’exercici, sinó també reflectir el lloc significatiu que els gats ocupen en els nostres cors i llars.
Paraules clau: mascotes, gats, MUJI, sistema modular, sctivitat, benestar, habitatges petits
ADN és un projecte amb el propòsit de reflectir la identitat d’Andorra mitjançant la identificació de les seves arrels i la seva història cultural, fent ús de símbols característics i identificatius del país.
La proposta se centra a dissenyar un nou equipament esportiu per als pròxims Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern a Cortina, Milà 2026. Actualment, els esportistes andorrans manquen d’un vestuari representatiu, i aquesta iniciativa busca canviar dita realitat, posicionant als atletes i deixant una empremta memorable en els espectadors.
La col·lecció té com a objectiu ressaltar les arrels i valors d’Andorra a través de símbols representatius del país, com l’estripagecs, l’escut i la topografia de les muntanyes. A més de valorar la identitat cultural, es planteja la necessitat d’un vestuari adaptat per a ambdós equips, l’olímpic i el paralímpic.
Aquest projecte no sols aspira a posicionar a Andorra en la memòria dels espectadors, sinó que també vol reforçar el vincle emocional entre els atletes i el seu país, creant una connexió més profunda entre els representants i els representats. En definitiva, ADN es presenta com una expressió única que fusiona funcionalitat i identitat cultural, destacant en l’escenari global dels Jocs Olímpics i Paralímpics.
Paraules clau: arrels, identitat, ADN, esports hivernals
Avís legal
